dijous, 4 de juny del 2009

TEMA 4 -  L’educació i els mitjans de comunicació. 

 

1. Què és el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya)?

 

El CAC és l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveix de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.

 

Té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.

 

 

- Destaca, de les vint conclusions que s’hi presenten, les tres que et semblin més interessants des de la perspectiva de l’escola.

 

1. (1). Els mitjans audivisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l’educació o formació de la infància.

 

2. (4). La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l’Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

 

3. (16). No hi ha, en l’actualitat, un canal públic pròpiament educatiu. Només algunes franges d’algunes televisions públiques estatals o autonòmiques ofereixen programes de suport a les escoles. El balanç és molt deficient si es compara amb la majoria de països occidentals.

 

 

 

2. Comentari sobre el “Manifest per l’educació en comunicació”.

El que cada cop està més clar és que vivim en l’era de la comunicació. Què vol dir això? Que els nostres joves haurien de tenir coneixements sobre aquestes àrees, sobre les àrees que s’ocupen de la comunicació. Com la televisió, els mitjans d’internet, la ràdio, etc.

 

El món està en constant canvi i els ciutadans hem d’adaptar-nos a aquests canvis, de manera que necessitem certs elements per fer-nos un lloc. Són importants el coneixement, la informació i la tecnologia, que són les fonts necessàries.

 

Tot canvi requereix, però, d’una certa responsabilitat que encara no tenim. I com l’adquirirem? Hem de fer una crida, sobretot, a les institucions (entitats, associacions, etc.) per poder construir una societat de la informació on les tecnologies siguin una eina de transformació i on els continguts que s’ensenyin es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.

 

Les habilitats comunicatives, en què es basa l’educació en comunicació, haurien de ser reconegudes com a coneixement específic, poder-les impartir com a crèdit específic, com a assignatura.

 

Però, per donar a conèixer aquestes habilitats és important la figura del professional. Professional que s’hauria de formar en el camp de l’educació en comunicació, perquè pugui formar i donar a conèixer el contingut relacionat amb això.

 

Ja tenim el què (les habilitats comunicatives) i qui ho impartirà (el professional del camp de l’educació en comunicació). Ara ens falta el material didàctic per poder impartir i amb el que aprendre el contingut. Aquests coneixements s’haurien de poder aprendre dins del mateix context escolar, és a dir, dins de la mateixa escola. Ja hem dit, s’hauria d’habilitar un espai on es pugués gaudir d’aquest coneixement.

 

 

 

3. Síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d’una assignatura sobre “educació mediàtica”,  i comentar els avantatges i inconvenients que comportaria.

 

L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar de manera crítica els diversos aspectes dels diferents medis de comunicació.

 

L’Eurocàmara proposa la creació de l’assignatura d’ “Educació Mediàtica”, que ha de tenir present, amb un caràcter pràctic i pluridisciplinar, vinculat a matèries econòmiques, polítiques, literàries, socials, artístiques i informàtiques. Recomana també l’el.laboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica.

 

L’educació mediàtica revesteix una importància particular en les escoles especials, degut a que els medis de comunicació té una funció molt rellevant per a superar els obstacles de comunicació inherents a moltes discapacitats.

 

Christa PRETS, la ponent d’aquest mateix informe, indica que és necessària una millora considerable de les infraestructures en les escoles.

 

L’educació mediàtica comença, però, en la llar. El que sí és essencial en aquest aspecte és que les activitats d’educació incloguin als pares, que són qui tenen un paper decisiu en el desenvolupament d’hàbits. Com també de la gent gran, que han de ser incloses en les tasques l’alfabetització mediàtica, que pot realitzar-se en llocs on ells mateixos es reuneixen.

 

En quant als drets d’autor, l’educació mediàtica ha d’informar sobre els aspectes d’aquests, que implica l’ús dels medis. També d’informar sobre la seguretat de les dades i de la privacitat i dret d’autodeterminació en matèria de la informació.

 

Finalment, i per acabar, el Parlament Europeu (PE) exigeix una política europea que, entre altres coses, tant a les àrees de la ciutat com a les rurals, permetre als seus ciutadans una connexió àmplia a preus assequibles. 

dimecres, 3 de juny del 2009

tema 3 - la transmissió de valors mitjançant la presentació de models

Tema 3 – La transmissió de valors mitjançant la presentació de models.

 

1.    Tres personatges d’alguna sèrie de televisió que emetin actualment i descriu-los seguint les pautes d’anàlisi de personatges.

 

La sèrie de televisió que he escollit s’anomena “Infidels” i l’emeten cada dijous al vespre, a Tv3. Els personatges que analitzo són l’Arlet, el Toni i la Paula.

 

ARLET, interpretada per Aina Clotet.

1. Indicis Externs: és una noia prima, alta, el seu caminar és sempre decidit. D’aparença simpàtica, optimista i carinyosa, és la més jove del grup d’amigues, que són les protagonistes de la sèrie. La seva vestimenta és jove, molt lluminosa. Sempre intenta portar colors que ressaltin. En aquest aspecte és divertida. És professora de l’escola, i això li fa treure un punt infantil a la seva personalitat.

 

2. Indicis Interns: és molt bona persona, de la seva personalitat ressalta un cert punt infantil, que fa que sempre salti per les bromes de les seves amigues. És reservada en quant a la seva intimitat de parella, intenta fugir de certes converses, com per exemple sobre sexe, maternitat, matrimoni, etc. Però aquestes característiques no la fan una noia poc intel.ligent, al contrari, ho és molt d’intel.ligent. és sensible i tímida, i el no explicar certs aspectes interiors seus, la fa ser una mica reprimida. Com que no acaba de deixar-se anar.

 

3. El seu rol: El seu rol és una mica ser la petita del grup. La conscient, la que mai trenca un plat (i després acaba trencant un parell!). De les seves relacions, destaquem les que té amb el grup d’amigues i la que té fa 8 anys amb la seva parella. Aquesta última sembla que funciona, però internament viu una espècie d’estancament constant. El noi sembla que vol fer un pas endavant, però l’Arlet s’hi resisteix constantment. És això, està estancada, com si tingués por de “sortir de l’armari”. Més endavant, i ja s’ha descobert, que l’Arlet amaga una certa atracció per les dones, més aviat per una dona en concret. Amb la qual té una aventura, i la fa pública només a la seva parella.

 

 

TONI, interpretat per Julio Manrique.

1. Indicis Externs: és un noi jove i molt atractiu, qué té un aire salvatge. Aquest aire li vé de la seva afició a les motos. És prim, la seva manera de caminar és també un pèl salvatge. Té una mirada forta i molt directe, com si es tractés d’un noi dolent, però en el fons, ho veurem més endavant, és molt sensible. Sempre llueix una barba d’uns quants dies, que encara el fan més interessant i atractiu. Acostuma a dur camises obertes pels primers botons, i amb les mànigues doblegades.

 

2. Indicis Interns: és bon noi, tot i el seu aspecte salvatge, sensible amb els seus sentiments i amb les seves accions. De vegades és tan impulsiu que arriba a perdre els papers. Si discuteix amb algú és capaç de marxar de casa cridant i tancant fort la porta. Té una aventura amorosa amb una de les protagonistes, més gran que ell. Però els dos senten una connexió molt especial, la qual el fa sentir un home ple.

 

3. El seu rol: és l’home amb qui té una aventura la Lídia, la gran del grup. Exactament no està ben definit el seu rol, perquè la resta d’amigues el coneixen molt poc, de fet s’han organitzat poques trobades amb la seva presència. Prefereix dur la seva vida en la intimitat. De la seva feina sabem que abans treballava en un taller com a mecànic i que actualment ho fa en un desballestador.

 

 

JOANA, intepreprada per Montse Germán.

1. Indicis Externs: dona de 38 anys, casada. Recentment divorciada del seu home, amb qui té dos fills, d’11 i de 6 anys. És alta, ni prima ni grassa. El seu caminar és relaxat. La seva expressió facial és molt nítida, clara. Es nota quan està cansada, quan està contenta. En aquest aspecte, és molt expressiva, molt natural. La seva feina és cuidar de la casa i dels seus fills. I trobar-se a la piscina amb el grup d’amigues.

 

2. Indicis Interns: és una dona forta, amb caràcter, que imposa les normes i l’educació als seus fills, però que internament està feta un embolic. Quan s’assebenta que el seu marit, que treballa a l’Argentina i que torna a Barcelona cada cert temps, porta anys sent infidel, es desmorona una mica. Però amb l’ajuda de les amigues, i amb la presència de cert home que la fa tornar boja, ho va superant. La seva manera de parlar és agradable, dolça, expressant els seus sentiments, les seves pors, angoixes, etc. Utilitza els gestos quan parla, és molt expressiva.

 

3. El seu rol: Cuidar de la llar i dels nens quan tornen de l’escola. És bona amiga de les seves amigues, i també és generosa. Té bastant els peus a sobre de la Terra, es fàcil fer veure-li les coses.

 

 

 

2. Triar un anunci de televisió i fer-ne una anàlisi detallada seguint els següents passos:

 

Història de l’anunci:

L’anunci que he triat és el nou spot que ha presentat Estrella Damm. Està rodat a Formentera. Dona a conèixer la història d’un noi, que embarca en un vaixell, que el portarà a la illa uns dies de vacances, on coneixerà unes noies, que el juntaran amb els seus amics. Amb una música de bon ritme, ens deixa veure les festes a la platja, les estades a alta mar en un vaixell, moments divertits per la illa, i totes les peripècies que es poden fer. Una mica de submarinisme, ballar en una festa a la platja, tirar-se al mar des d’unes roques altes, conduir un cotxe antic que s’espatlla. La música es para quan el noi arriba a Barcelona, i s’adona que les vacances s’han acabat. Les úniques paraules escrites que surten en l’spot són: “lo bueno nunca acaba si hay algo que te lo recuerda”. Es refereix al producte que anuncia l’spot i que segons aquest, recorda al noi tot el que ha viscut amb aquella gent a la illa: la cervesa Estrella Damm.

 

 

 

Aspectes Formals:

Passa a la illa de Formentera, els personatges que viuen la història són joves d’uns 30 anys. Sona una cançó d’un grup suec “Billie the vision & the dancers” amb un bon ritme i divertida. No es sent cap veu en off, només es senten els cantants i la gent que està a la platja cantant la cançó.

 

Aspectes del Contingut:

El missatge principal de l’anunci no esperes que sigui el promoure el producte com la cervesa Damm. El que sí fa és donar a conèixer que el prendre cerveses les nits d’estiu pot recordar a viatges innolvidables amb els amics, a qualsevol lloc. I aquest cas s’ha escollit la illa de Formentera per fer-ho. En quan al missatge secundari és clar i molt maco, si no estic equivocada. És la història en sí.

 

Els valors que pot transmetre un spot d’aquest tipus és el de consumisme. Bé pots divertir-te amb els amics uns dies a Formentera sense haver de consumir. És a dir, no per passsar-t’ho bé has de tenir una cervesa a la mà, pots divertir-te igual o més sense cap tipu d’alcohol.

 

Per sobre d’això, l’anunci està molt ben fet. El primer cop que el vaig veure em va agradar moltíssim, per molts motius: per la seva durada (gairebé quatre minuts), per com està rodada (el lloc, Formentera), els colors que surten, el bon ambient que suposadament es respira entre tres persones que en un principi no es coneixien i gràcies a trobar-se en el port conviden a un noi que va arribar sol a la illa.

 

Valoració Personal:

Com he dit anteriorment, és un anunci que em va “impactar” des d’un primer moment. Personalment, els spots m’han de produir un cert impacte sobretot amb la música, en aquest aspecte sóc molt crítica. Trobo que està molt ben rodat, l’emplaçament és excel.lent. Els paisatges que apareixen, tot i que són molt idílics, són reals. L’anunci en sí és molt real.

 

Inspira bones sensacions, està ambientat a l’estiu, i l’estiu ja ho té això. Bon ambient, envoltar-te de gent divertida, anar a la platja, gaudir de festes i concerts a l’aire lliure. I és, com diu l’anunci en l’enllaç de Youtube, l’esperit del Mediterrani.

 

M’ha agradat molt la frase escrita que surt al final, tot i que no acabo d’estar-hi d’acord. És a dir, la frase trobo que és excel.lent, però podria ser d’una altre cosa, i no d’una cervesa. La frase diu el següent: “lo bueno nunca acaba si hay algo que lo recuerda”. Vol dir que cada cop que el noi begui una cervesa com aquella, recordarà els dies passats a Formentera. La única pega que li veig és que sigui una cervesa, perquè no és un plat de paella, o una cocacola?