TEMA 4 -  L’educació i els mitjans de comunicació. 

 

1. Què és el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya)?

 

El CAC és l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveix de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.

 

Té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.

 

 

- Destaca, de les vint conclusions que s’hi presenten, les tres que et semblin més interessants des de la perspectiva de l’escola.

 

1. (1). Els mitjans audivisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l’educació o formació de la infància.

 

2. (4). La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l’Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

 

3. (16). No hi ha, en l’actualitat, un canal públic pròpiament educatiu. Només algunes franges d’algunes televisions públiques estatals o autonòmiques ofereixen programes de suport a les escoles. El balanç és molt deficient si es compara amb la majoria de països occidentals.

 

 

 

2. Comentari sobre el “Manifest per l’educació en comunicació”.

El que cada cop està més clar és que vivim en l’era de la comunicació. Què vol dir això? Que els nostres joves haurien de tenir coneixements sobre aquestes àrees, sobre les àrees que s’ocupen de la comunicació. Com la televisió, els mitjans d’internet, la ràdio, etc.

 

El món està en constant canvi i els ciutadans hem d’adaptar-nos a aquests canvis, de manera que necessitem certs elements per fer-nos un lloc. Són importants el coneixement, la informació i la tecnologia, que són les fonts necessàries.

 

Tot canvi requereix, però, d’una certa responsabilitat que encara no tenim. I com l’adquirirem? Hem de fer una crida, sobretot, a les institucions (entitats, associacions, etc.) per poder construir una societat de la informació on les tecnologies siguin una eina de transformació i on els continguts que s’ensenyin es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.

 

Les habilitats comunicatives, en què es basa l’educació en comunicació, haurien de ser reconegudes com a coneixement específic, poder-les impartir com a crèdit específic, com a assignatura.

 

Però, per donar a conèixer aquestes habilitats és important la figura del professional. Professional que s’hauria de formar en el camp de l’educació en comunicació, perquè pugui formar i donar a conèixer el contingut relacionat amb això.

 

Ja tenim el què (les habilitats comunicatives) i qui ho impartirà (el professional del camp de l’educació en comunicació). Ara ens falta el material didàctic per poder impartir i amb el que aprendre el contingut. Aquests coneixements s’haurien de poder aprendre dins del mateix context escolar, és a dir, dins de la mateixa escola. Ja hem dit, s’hauria d’habilitar un espai on es pugués gaudir d’aquest coneixement.

 

 

 

3. Síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d’una assignatura sobre “educació mediàtica”,  i comentar els avantatges i inconvenients que comportaria.

 

L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar de manera crítica els diversos aspectes dels diferents medis de comunicació.

 

L’Eurocàmara proposa la creació de l’assignatura d’ “Educació Mediàtica”, que ha de tenir present, amb un caràcter pràctic i pluridisciplinar, vinculat a matèries econòmiques, polítiques, literàries, socials, artístiques i informàtiques. Recomana també l’el.laboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica.

 

L’educació mediàtica revesteix una importància particular en les escoles especials, degut a que els medis de comunicació té una funció molt rellevant per a superar els obstacles de comunicació inherents a moltes discapacitats.

 

Christa PRETS, la ponent d’aquest mateix informe, indica que és necessària una millora considerable de les infraestructures en les escoles.

 

L’educació mediàtica comença, però, en la llar. El que sí és essencial en aquest aspecte és que les activitats d’educació incloguin als pares, que són qui tenen un paper decisiu en el desenvolupament d’hàbits. Com també de la gent gran, que han de ser incloses en les tasques l’alfabetització mediàtica, que pot realitzar-se en llocs on ells mateixos es reuneixen.

 

En quant als drets d’autor, l’educació mediàtica ha d’informar sobre els aspectes d’aquests, que implica l’ús dels medis. També d’informar sobre la seguretat de les dades i de la privacitat i dret d’autodeterminació en matèria de la informació.

 

Finalment, i per acabar, el Parlament Europeu (PE) exigeix una política europea que, entre altres coses, tant a les àrees de la ciutat com a les rurals, permetre als seus ciutadans una connexió àmplia a preus assequibles.