1.6. C. Conceptes clau per a una educació per als Mitjans de Comunicació.

Dels set conceptes diferents que tenim, trio els següents:

1. Tots els mitjans són fabricacions.

Abans de començar aquesta activitat al meu blog, he cotillejat un d'un company. I decideixo també escriure sobre aquest concepte perquè no estic d'acord al 100% amb el que diu. Remarca en el seu escrit que els programes de televisió, la gran majoria, estan preparats. Que tenen un guió al qual han de seguir. Personalment, i després de passar per l'experiència d'assistir en directe a la una de les gal.les de Gran Hermano, el passat mes de desembre, és cert que qui ho presenta té un ordre. Però dins de l'ordre també hi ha espai per a la improvització. És el que diferencia a un professional d'un altre, no? El fet que sàpiga amoldar-se a tot tipus de guió, que sàpiga improvitzar amb el públic. Perquè, que jo recordi, no ens van donar cap pista de com aniria el programa. Bé, ens van explicar quines proves farien els habitants de la casa, però no res més.

Finalment, doncs, dir que en part em sembla bé que els programes que s'emeten en directe ho facin amb un cert ordre, amb un guió ja preestablert. És quelcom seriós, que moltíssima gent ho estarà veient en aquell precís moment.

No sé si m'he sabut expressar bé.

3. Les audiències construeixen el significat dels mitjans.

Els programes de més audiència són aquells que donen sentit als mitjans. És això? També hi han programes, com els documentals de certs canals (tve o canal 33) que ni tan sols apareixen en les audiències i, personalment, trobo que són molt interessants i educatius. Tristement, el món funciona gràcies a la competició. Qui té millor audiència, qui té més espectadors, etc. Però d'alguna manera s'ha d'evaluar els mitjans de comunicació. I aquesta variable és l'audiència.