dijous, 4 de juny del 2009

TEMA 4 -  L’educació i els mitjans de comunicació. 

 

1. Què és el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya)?

 

El CAC és l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveix de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.

 

Té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.

 

 

- Destaca, de les vint conclusions que s’hi presenten, les tres que et semblin més interessants des de la perspectiva de l’escola.

 

1. (1). Els mitjans audivisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l’educació o formació de la infància.

 

2. (4). La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l’Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

 

3. (16). No hi ha, en l’actualitat, un canal públic pròpiament educatiu. Només algunes franges d’algunes televisions públiques estatals o autonòmiques ofereixen programes de suport a les escoles. El balanç és molt deficient si es compara amb la majoria de països occidentals.

 

 

 

2. Comentari sobre el “Manifest per l’educació en comunicació”.

El que cada cop està més clar és que vivim en l’era de la comunicació. Què vol dir això? Que els nostres joves haurien de tenir coneixements sobre aquestes àrees, sobre les àrees que s’ocupen de la comunicació. Com la televisió, els mitjans d’internet, la ràdio, etc.

 

El món està en constant canvi i els ciutadans hem d’adaptar-nos a aquests canvis, de manera que necessitem certs elements per fer-nos un lloc. Són importants el coneixement, la informació i la tecnologia, que són les fonts necessàries.

 

Tot canvi requereix, però, d’una certa responsabilitat que encara no tenim. I com l’adquirirem? Hem de fer una crida, sobretot, a les institucions (entitats, associacions, etc.) per poder construir una societat de la informació on les tecnologies siguin una eina de transformació i on els continguts que s’ensenyin es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.

 

Les habilitats comunicatives, en què es basa l’educació en comunicació, haurien de ser reconegudes com a coneixement específic, poder-les impartir com a crèdit específic, com a assignatura.

 

Però, per donar a conèixer aquestes habilitats és important la figura del professional. Professional que s’hauria de formar en el camp de l’educació en comunicació, perquè pugui formar i donar a conèixer el contingut relacionat amb això.

 

Ja tenim el què (les habilitats comunicatives) i qui ho impartirà (el professional del camp de l’educació en comunicació). Ara ens falta el material didàctic per poder impartir i amb el que aprendre el contingut. Aquests coneixements s’haurien de poder aprendre dins del mateix context escolar, és a dir, dins de la mateixa escola. Ja hem dit, s’hauria d’habilitar un espai on es pugués gaudir d’aquest coneixement.

 

 

 

3. Síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d’una assignatura sobre “educació mediàtica”,  i comentar els avantatges i inconvenients que comportaria.

 

L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar de manera crítica els diversos aspectes dels diferents medis de comunicació.

 

L’Eurocàmara proposa la creació de l’assignatura d’ “Educació Mediàtica”, que ha de tenir present, amb un caràcter pràctic i pluridisciplinar, vinculat a matèries econòmiques, polítiques, literàries, socials, artístiques i informàtiques. Recomana també l’el.laboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica.

 

L’educació mediàtica revesteix una importància particular en les escoles especials, degut a que els medis de comunicació té una funció molt rellevant per a superar els obstacles de comunicació inherents a moltes discapacitats.

 

Christa PRETS, la ponent d’aquest mateix informe, indica que és necessària una millora considerable de les infraestructures en les escoles.

 

L’educació mediàtica comença, però, en la llar. El que sí és essencial en aquest aspecte és que les activitats d’educació incloguin als pares, que són qui tenen un paper decisiu en el desenvolupament d’hàbits. Com també de la gent gran, que han de ser incloses en les tasques l’alfabetització mediàtica, que pot realitzar-se en llocs on ells mateixos es reuneixen.

 

En quant als drets d’autor, l’educació mediàtica ha d’informar sobre els aspectes d’aquests, que implica l’ús dels medis. També d’informar sobre la seguretat de les dades i de la privacitat i dret d’autodeterminació en matèria de la informació.

 

Finalment, i per acabar, el Parlament Europeu (PE) exigeix una política europea que, entre altres coses, tant a les àrees de la ciutat com a les rurals, permetre als seus ciutadans una connexió àmplia a preus assequibles. 

dimecres, 3 de juny del 2009

tema 3 - la transmissió de valors mitjançant la presentació de models

Tema 3 – La transmissió de valors mitjançant la presentació de models.

 

1.    Tres personatges d’alguna sèrie de televisió que emetin actualment i descriu-los seguint les pautes d’anàlisi de personatges.

 

La sèrie de televisió que he escollit s’anomena “Infidels” i l’emeten cada dijous al vespre, a Tv3. Els personatges que analitzo són l’Arlet, el Toni i la Paula.

 

ARLET, interpretada per Aina Clotet.

1. Indicis Externs: és una noia prima, alta, el seu caminar és sempre decidit. D’aparença simpàtica, optimista i carinyosa, és la més jove del grup d’amigues, que són les protagonistes de la sèrie. La seva vestimenta és jove, molt lluminosa. Sempre intenta portar colors que ressaltin. En aquest aspecte és divertida. És professora de l’escola, i això li fa treure un punt infantil a la seva personalitat.

 

2. Indicis Interns: és molt bona persona, de la seva personalitat ressalta un cert punt infantil, que fa que sempre salti per les bromes de les seves amigues. És reservada en quant a la seva intimitat de parella, intenta fugir de certes converses, com per exemple sobre sexe, maternitat, matrimoni, etc. Però aquestes característiques no la fan una noia poc intel.ligent, al contrari, ho és molt d’intel.ligent. és sensible i tímida, i el no explicar certs aspectes interiors seus, la fa ser una mica reprimida. Com que no acaba de deixar-se anar.

 

3. El seu rol: El seu rol és una mica ser la petita del grup. La conscient, la que mai trenca un plat (i després acaba trencant un parell!). De les seves relacions, destaquem les que té amb el grup d’amigues i la que té fa 8 anys amb la seva parella. Aquesta última sembla que funciona, però internament viu una espècie d’estancament constant. El noi sembla que vol fer un pas endavant, però l’Arlet s’hi resisteix constantment. És això, està estancada, com si tingués por de “sortir de l’armari”. Més endavant, i ja s’ha descobert, que l’Arlet amaga una certa atracció per les dones, més aviat per una dona en concret. Amb la qual té una aventura, i la fa pública només a la seva parella.

 

 

TONI, interpretat per Julio Manrique.

1. Indicis Externs: és un noi jove i molt atractiu, qué té un aire salvatge. Aquest aire li vé de la seva afició a les motos. És prim, la seva manera de caminar és també un pèl salvatge. Té una mirada forta i molt directe, com si es tractés d’un noi dolent, però en el fons, ho veurem més endavant, és molt sensible. Sempre llueix una barba d’uns quants dies, que encara el fan més interessant i atractiu. Acostuma a dur camises obertes pels primers botons, i amb les mànigues doblegades.

 

2. Indicis Interns: és bon noi, tot i el seu aspecte salvatge, sensible amb els seus sentiments i amb les seves accions. De vegades és tan impulsiu que arriba a perdre els papers. Si discuteix amb algú és capaç de marxar de casa cridant i tancant fort la porta. Té una aventura amorosa amb una de les protagonistes, més gran que ell. Però els dos senten una connexió molt especial, la qual el fa sentir un home ple.

 

3. El seu rol: és l’home amb qui té una aventura la Lídia, la gran del grup. Exactament no està ben definit el seu rol, perquè la resta d’amigues el coneixen molt poc, de fet s’han organitzat poques trobades amb la seva presència. Prefereix dur la seva vida en la intimitat. De la seva feina sabem que abans treballava en un taller com a mecànic i que actualment ho fa en un desballestador.

 

 

JOANA, intepreprada per Montse Germán.

1. Indicis Externs: dona de 38 anys, casada. Recentment divorciada del seu home, amb qui té dos fills, d’11 i de 6 anys. És alta, ni prima ni grassa. El seu caminar és relaxat. La seva expressió facial és molt nítida, clara. Es nota quan està cansada, quan està contenta. En aquest aspecte, és molt expressiva, molt natural. La seva feina és cuidar de la casa i dels seus fills. I trobar-se a la piscina amb el grup d’amigues.

 

2. Indicis Interns: és una dona forta, amb caràcter, que imposa les normes i l’educació als seus fills, però que internament està feta un embolic. Quan s’assebenta que el seu marit, que treballa a l’Argentina i que torna a Barcelona cada cert temps, porta anys sent infidel, es desmorona una mica. Però amb l’ajuda de les amigues, i amb la presència de cert home que la fa tornar boja, ho va superant. La seva manera de parlar és agradable, dolça, expressant els seus sentiments, les seves pors, angoixes, etc. Utilitza els gestos quan parla, és molt expressiva.

 

3. El seu rol: Cuidar de la llar i dels nens quan tornen de l’escola. És bona amiga de les seves amigues, i també és generosa. Té bastant els peus a sobre de la Terra, es fàcil fer veure-li les coses.

 

 

 

2. Triar un anunci de televisió i fer-ne una anàlisi detallada seguint els següents passos:

 

Història de l’anunci:

L’anunci que he triat és el nou spot que ha presentat Estrella Damm. Està rodat a Formentera. Dona a conèixer la història d’un noi, que embarca en un vaixell, que el portarà a la illa uns dies de vacances, on coneixerà unes noies, que el juntaran amb els seus amics. Amb una música de bon ritme, ens deixa veure les festes a la platja, les estades a alta mar en un vaixell, moments divertits per la illa, i totes les peripècies que es poden fer. Una mica de submarinisme, ballar en una festa a la platja, tirar-se al mar des d’unes roques altes, conduir un cotxe antic que s’espatlla. La música es para quan el noi arriba a Barcelona, i s’adona que les vacances s’han acabat. Les úniques paraules escrites que surten en l’spot són: “lo bueno nunca acaba si hay algo que te lo recuerda”. Es refereix al producte que anuncia l’spot i que segons aquest, recorda al noi tot el que ha viscut amb aquella gent a la illa: la cervesa Estrella Damm.

 

 

 

Aspectes Formals:

Passa a la illa de Formentera, els personatges que viuen la història són joves d’uns 30 anys. Sona una cançó d’un grup suec “Billie the vision & the dancers” amb un bon ritme i divertida. No es sent cap veu en off, només es senten els cantants i la gent que està a la platja cantant la cançó.

 

Aspectes del Contingut:

El missatge principal de l’anunci no esperes que sigui el promoure el producte com la cervesa Damm. El que sí fa és donar a conèixer que el prendre cerveses les nits d’estiu pot recordar a viatges innolvidables amb els amics, a qualsevol lloc. I aquest cas s’ha escollit la illa de Formentera per fer-ho. En quan al missatge secundari és clar i molt maco, si no estic equivocada. És la història en sí.

 

Els valors que pot transmetre un spot d’aquest tipus és el de consumisme. Bé pots divertir-te amb els amics uns dies a Formentera sense haver de consumir. És a dir, no per passsar-t’ho bé has de tenir una cervesa a la mà, pots divertir-te igual o més sense cap tipu d’alcohol.

 

Per sobre d’això, l’anunci està molt ben fet. El primer cop que el vaig veure em va agradar moltíssim, per molts motius: per la seva durada (gairebé quatre minuts), per com està rodada (el lloc, Formentera), els colors que surten, el bon ambient que suposadament es respira entre tres persones que en un principi no es coneixien i gràcies a trobar-se en el port conviden a un noi que va arribar sol a la illa.

 

Valoració Personal:

Com he dit anteriorment, és un anunci que em va “impactar” des d’un primer moment. Personalment, els spots m’han de produir un cert impacte sobretot amb la música, en aquest aspecte sóc molt crítica. Trobo que està molt ben rodat, l’emplaçament és excel.lent. Els paisatges que apareixen, tot i que són molt idílics, són reals. L’anunci en sí és molt real.

 

Inspira bones sensacions, està ambientat a l’estiu, i l’estiu ja ho té això. Bon ambient, envoltar-te de gent divertida, anar a la platja, gaudir de festes i concerts a l’aire lliure. I és, com diu l’anunci en l’enllaç de Youtube, l’esperit del Mediterrani.

 

M’ha agradat molt la frase escrita que surt al final, tot i que no acabo d’estar-hi d’acord. És a dir, la frase trobo que és excel.lent, però podria ser d’una altre cosa, i no d’una cervesa. La frase diu el següent: “lo bueno nunca acaba si hay algo que lo recuerda”. Vol dir que cada cop que el noi begui una cervesa com aquella, recordarà els dies passats a Formentera. La única pega que li veig és que sigui una cervesa, perquè no és un plat de paella, o una cocacola?

 

 

 

 

dilluns, 20 d’abril del 2009

Exercici 3: 

Exemples de fets que actualment siguin notícia i serveixin per a il.lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten: 

- Excepcionalitat: He recollit una notícia publicada a La Vanguardia, en la secció Sucesos (dintre de la secció "Vivir"), el titular de la qual és el següent: "Un falso guardia civil muere tras ser detenido". Són successos que no acostumen a passar. Un noi de 24 anys que es fa passar per un membre de la Guàrdia Civil, i en plena nit barcelonina es deté al costat d'un cotxe on hi havia dues noies, i comença  a fer fotografies amb el telèfon mòvil. Acte seguit va arribar l'autoritat i el van detenir. El noi va donar cops i va intentar sortir del cotxe policial, i l'autoritat va veure que no es trobava bé. Ja sabien que tenia antecedents per consumir substàncies... Quan va arribar a l'hospital, només van poder certificar la seva mort. 

- Conseqüències per a la població: Una notícia que explica que la temporada de banys a la platja s'haurà de retrassar perquè la platja (de Blanes, per exemple) encara no està 100% preparada, degut als últims temporals. No és una notícia important, però sí que tindrà conseqüències (poc greus) per aquells que vulguin aprofitar el bon temps per caminar per la platja, per exemple. Recollida de la plana de la secció "Vivir" de La Vanguardia. 

- Rellevància dels personatges implicats: Aquest cop, la notícia té com a font d'informació la versió digital de La Vanguardia (www.lavanguardia.es) i té com a personatge implicat a la nena que va rodar "Slumdog Millionaire". Explica que el seu propi pare la vol vendre per un altíssim preu, i així poder solventar els problemes de pobresa que està patint la seva família a Bombay (India). La notícia ha conmocionat a la societat britànica, tot i que aquest fet tristement es viu molt a sovint en un país com la India, amb més de 1200 milions d'habitants, on l'índex de pobresa és molt elevat. 

- Proximitat Emocional: La notícia, també recollida de la versió digital de La Vanguardia, d'una dona que va donar a llum al seu fill en ple centre de la ciutat de Barcelona. El titular és el següent: "Una mujer da a luz en plena calle cerca de la estación del Nord de Barcelona". No és una notícia trista, però bé que ens pot impactar perquè ha ocorregut a la nostra ciutat, i també el fet que no és gaire habitual. També és per això que hi està implicada la variable emocional. 

- Proximitat Temporal: La notícia de la victòria esportiva del R.C.D Espanyol, potser tindrà més importància que la victòria del F.C.Barcelona, pel simple motiu que a l'Espanyol li costa més acabar els partits amb victòria. I perquè va passar després de la victòria del Barça. I segurament tindran la mateixa importància, perquè els dos van guanyar. Notícia llegida de la versió digital de La Vanguardia. 

- Existència d'Imatges: Tindrà més efecte la notícia, per exemple, de la última detenció d'un membre de la banda terrorista E.T.A amb imatges, que sense. 

- "Efecte Agenda"


Exercici 4: 

Han difós la "notícia" d'un malentès  amb el presentador Wyoming, de la cadena televisiva La Sexta. Personalment, no crec que aquest fet tingui tanta importància com per presentar-lo públicament, és a dir, que ho vegi tothom. Ja, de fet, programes d'aquest tipus, en el que (pel que he pogut veure en aquest enllaç de youtube; perquè és un programa que no em crida l'atenció i no miro mai) predomina la crítica, els insults i el llenguatge mal utilitzat per sobre dels coneixements culturals o del respecte pels altres que estan al seu voltant. I pel públic mateix. 

Per tant, tampoc puc criticar més enllà del que he vist durant aquests minuts. La informació que es tracta en aquest fragment és sobre la polèmica notícia del malentès entre una becària i el presentador del programa. Volen convertir, o almenys és aquesta la impressió que m'ha donat, aquesta simple anècdota (que es pot quedar en l'ambient intern del programa, que no cal que surti a la llum per cridar l'atenció que realment no cal en fets com aquest) volen tractar-la com a fet internacional. 

Aleshores, si neixen crítiques, almenys que no les senti tota l'audiència, perquè no crec que sigui gaire positiu, ni pel presentador ni per l'equip del programa. Aquesta és, doncs, la televisió que ens volen vendre? Amb un llenguatge, com he dit abans, mal educat, d'algú que està demostrant que no té respecte pels demés...? Aquesta anècdota se'ls ha escapat de les mans, no ha sigut tractada amb la delicadesa amb la que han de ser tractades les notícies. 

Relacionant-lo de pas amb el contingut d'aquesta assignatura, és realment un programa que puguin veure la canalla, els adolescents, els nens de casa? No promociona gens el món del periodisme, de la cultura. No és quelcom del que es pugui parlar a classe, o potser sí. Per fer èmfasi del que no s'ha de fer en un plató de televisió: insultar, cridar i faltar al respecte a algú que està treballant amb tu. 




dijous, 16 d’abril del 2009

tema 2 - El tractament de la informació als mitjans de comunicació

Exercici 2: 

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090415/53681644253/detenido-don-mario-el-narcotraficante-y-paramilitar-mas-buscado-de-colombia.html

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=603847&idseccio_PK=1021


Sobre la notícia de la detenció del narcotraficant, el contingut que ofereix la versió digital de El Periódico és més escàs que l'ofert per lavanguardia.es. Dit d'una altre manera, és més breu, no dona tants detalls sobre el fet. 

En canvi, la versió digital de La Vanguardia ho relata d'una manera més crònica. És a dir, explica més detalladament la història del protagonista, com es va efectuar la detenció, a on, etc. 

També m'he fixat en un altre aspecte: la versió de La Vanguardia és la única de les dues que ofereix  diversos noms, a diferència de la versió d' "El Periódico", que només ofereix el nom del detingut. La Vanguardia dona a conèixer noms com el president de Colòmbia, el director de la Policia de Colòmbia, el portaveu de la casa presidencial de Nariño (localitat de Colòmbia), etc. 

Aquest aspecte voldrà dir que LV (la vanguardia) que dona més importància a les notícies de caire internacional que EP (el periódico). Puc arribar a aquesta conclusió per la quantitat de detalls que dona una versió i no l'altre. 

En quan al titular de la notícia, les dues versions digitals ofereixen la mateixa estructura gramatical per donar-la a conèixer. Utilitzen tres adjectius, que defineixen la qualitat de la persona detinguda: "narcotraficante", "paramilitar" i "más buscado". D'aquesta manera, i un cop vist que el titular és exactament el mateix, puc arribar a la conclusió que han escollit (sense saber l'existència de l'altre homònim) aquest títol perquè és breu, concís, dona una exacta definició del fet i tal i com es llegeix s'entèn a la perfecció. 

Amb la utilització d'aquests adjectius, entenc que es vol donar una visió objectiva de la notícia, potser entenc la visió subjectiva com si calguessin més adjectius, o fins i tot una estructura més llarga. Com si li volguessin donar més èmfasi. Seria així si fós un enfocament subjectiu. Aquesta és la meva visió, que, òbviament, pot ser incorrecta. 

No s'introdueixen cap tipus d'imatge, ni d'enregistrament que puguin acompanyar a la notícia escrita. En cap de les dues versions (EP i LV) s'hi pot trobar aquests tipus d'acompanyament. 

Finalment, crec que no tinc la suficient informació o formació com per dir si veig alguna influència ideològica relacionada amb els propietaris dels mitjans. 

dimarts, 24 de març del 2009

1.6. C. Conceptes clau per a una educació per als Mitjans de Comunicació.
Dels set conceptes diferents que tenim, trio els següents:
1. Tots els mitjans són fabricacions.
Abans de començar aquesta activitat al meu blog, he cotillejat un d'un company. I decideixo també escriure sobre aquest concepte perquè no estic d'acord al 100% amb el que diu. Remarca en el seu escrit que els programes de televisió, la gran majoria, estan preparats. Que tenen un guió al qual han de seguir. Personalment, i després de passar per l'experiència d'assistir en directe a la una de les gal.les de Gran Hermano, el passat mes de desembre, és cert que qui ho presenta té un ordre. Però dins de l'ordre també hi ha espai per a la improvització. És el que diferencia a un professional d'un altre, no? El fet que sàpiga amoldar-se a tot tipus de guió, que sàpiga improvitzar amb el públic. Perquè, que jo recordi, no ens van donar cap pista de com aniria el programa. Bé, ens van explicar quines proves farien els habitants de la casa, però no res més.
Finalment, doncs, dir que en part em sembla bé que els programes que s'emeten en directe ho facin amb un cert ordre, amb un guió ja preestablert. És quelcom seriós, que moltíssima gent ho estarà veient en aquell precís moment.
No sé si m'he sabut expressar bé.
3. Les audiències construeixen el significat dels mitjans.
Els programes de més audiència són aquells que donen sentit als mitjans. És això? També hi han programes, com els documentals de certs canals (tve o canal 33) que ni tan sols apareixen en les audiències i, personalment, trobo que són molt interessants i educatius. Tristement, el món funciona gràcies a la competició. Qui té millor audiència, qui té més espectadors, etc. Però d'alguna manera s'ha d'evaluar els mitjans de comunicació. I aquesta variable és l'audiència.

dilluns, 23 de març del 2009

2. Comentar quin ús acostuma a fer cadascú dels mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, televisió) i també d'Internet com a mitjà d'informació general, de comunicació i d'entreteniment.

Diàriament, i de tres maneres diferents, intento informar-me de què passa en el món. Al matí, arribo a la facultat i quan estic a la biblioteca intento fullejar el diari. És curiós, o no, sempre és el mateix. La Vanguardia. I com que gairebé cada dia porto el portàtil a la facultat, perquè sempre tinc coses a fer, doncs també m'informo de manera digital. I, al vespre quan arribo a casa, posem l'informatiu de Tv3. És interessant de tant en quan canviar el canal i veure com enfoquen les mateixes notícies un canal o un altre. (*) Telecinco, per exemple, a casa sempre ho diem, són molt catastròfics. Tve1 són molt agradables, i tv3 també. Crec que són les dues cadenes que més m'agraden.
(*) Suposo que d'això es tracta...si totes les cadenes fossin iguals, no hi hauria la "competència" de les audiències, ni aquestes coses.

Pel que fa a l'ús que faig dels mitjans de comunicació, doncs, és considerablement alt. La ràdio, també fa acte de presència en la meva vida. En el cotxe, a casa si estic fent coses...

Suposo que si em paro a pensar en quin tipus de mitjà utilitzo per segons quines informacions, la resposta seria: un mitjà gairebé per cada informació. M'agrada mirar la programació de la televisió per internet, la ràdio a primera hora del matí, i els informatius al vespre.

dijous, 5 de març del 2009

Educació en Comunicació

Hola a tots, sóc estudiant de 4rt de Psicologia. Em vaig matricular a aquesta assignatura, perquè buscava maneres de superar crèdits. I, sincerament, em vaig posar a buscar assignatures d'altres carreres. Vaig trobar aquesta, interessant. Com li deia al Xavier en l'email que li vaig enviar (tot tenint un munt de dubtes!) li vaig exposar els meus motius pels quals he escollit "Educació en Comunicació". Ben bé no sé què vol dir aquest terme, però estic segura que m'ajudarà a entendre una mica més el món de l'educació.

Aquest any, és curiós, totes les assignatures que tinc estan relacionades amb dos mons de la psicologia que més m'interessen: l'educació i la familia.
Suposo també que els coneixements adquirits al llarg del quadrimestre amb vosaltres m'ajudarà a seguir la meva feina, a un centre d'equinoteràpia (teràpia amb l'ajuda de ponys), per nens discapacitats. Els quals reben una educació, que deu ser ben diferent a la resta.

Espero avui acabar de resoldre aquests dubtes de què és exactament el que treballarem en aquesta assignatura, no presencial, però que segur que mitjançant el blink aprendre'm molt!

Gràcies.